quarta-feira, 29 de dezembro de 2010
segunda-feira, 27 de dezembro de 2010
Into smells of strawberries
"Smoke rise the problem
constant disappointment rises
the ghosts that vanish
the morning: run, anyway!
and never forget
- don't forget me.
Do not let me forget;
I am your piggy
regurgitating pearls.
I'm on your link,
its weak time
to silence;
indiscreet in his face
and looking this way.
I am the guitar sound distorted ...
Don't Go!
Let me finish,
leaving a shirt button,
let a smile of approval,
leaving something that makes me believe
continue for
in a night of passion and perplexity".
domingo, 26 de dezembro de 2010
o homem do camarote azul
o homem do camarote azul
uma última lembrança
fria, quase sem força
convalesce
parecia mais alto
pensei que subiria
mil degraus
e eram apenas seis
enganada pela memória
que não replica como antes
sequer é triste
refestelo-me
quanta luz
agora os olhos doem
o quintal está no mato
e antes haviam flores
levaram alguns tijolos
do muro
a serenidade não permite
o choro
não podem me levar
mais nada
não se zangue
nem traga ciúme
ele é inútil
não compensa perdas
sei que é assustador
e que não gosta
de se arriscar
aqui ainda toca uma música
aquela de um sorriso
com notas de um querer aflito
o camarote azul
permanece vazio.
(Larissa Marques.
http://pactopagu.blogspot.com/)
Foto: Two Gentleman - Blue, Rivkah Lapidus.
http://rivkahlapidus.com/art/objects/objects.asp
Ao cheiro do morango
Ao cheiro do morango
Sobe fumaça com o problema
sobe constante igual desilusão
dos fantasmas que desaparecem
pela manhã
e nunca esquecem - don't forget me.
Don't let me forget;
eu sou o seu porquinho
regurgitando pérolas.
Estou no seu elo,
o seu fraco na hora
de calar;
o rosto indiscreto no seu
jeito de me olhar.
Eu sou o som da guitarra distorcendo...
Don't Go!
Deixe-me terminar,
deixe um botão da camisa,
deixe um sorriso de aprovação,
deixe algo que me faça crer
continuar por mais
em uma noite de enleio e paixão.
terça-feira, 21 de dezembro de 2010
Declinam Sóis
Perpétuo anil de um mar
Ensolarado em tarde
de um mês de abril
Gaivotas saltam no céu
Ondas declinando costeiras
Barcos navegam e arautos
declinam Sóis mais Luas Cheias
Precipitado descanso de luz
Debandada de quadrilhas ao léu
Consolos de tardes tenras
tocantes em som de ventos
sonantes árias
bonanças
domingo, 19 de dezembro de 2010
Da temporalidade do escritor
"Em nossos dias, especialmente nos países desenvolvidos, o escritor também é uma celebridade. Ou melhor, um famoso da mídia submetido ao imperativo da notoriedade: dar sempre as mesmas respostas às mesmas perguntas e viver açoitado pela angústia da urgência editoral. Hoje, a literatura faz parte do cansaço cultural, da moda, do espasmo e da alteração. Assim resta pouco tempo ao escritor para desfrutar o ócio e a lentidão criadora, tão necessários para o amadurecimento de uma visão própria do mundo".
Fernando Martinez Laínez.
OBS: Foto: Kolchommercial: Alain de Botton via Flickr’s Sam Vanallemeersch
segunda-feira, 13 de dezembro de 2010
Foco de la luz
Per due ragioni, il slancio verso luogo di Spagna. In primo luogo, il cuore di Madrid, in secondo luogo, per Araldica: ereditá baleari.
sábado, 11 de dezembro de 2010
Eu pergunto
Ao menos penso que, se por simples e rápido momento, não seria maravilhoso, um beijo, por dizer, hermoso, naquele rosto claro?
Ao som de Insensatez, How insensitive, naquele momento escarlate, dos olhares trocados, bandidos. Olhares guardados, remidos, não seria uma estância de Glória?
Não teria a dança; porquanto, par a par, dois, três. A volta do passo suave, no piso refletido, luz de lua, almas amigas?
Em cantar singelo do fresco, e o vento da noite, e o seu ardor: vivido momentos eternos ao fim da dança, ao íntimo? Amanhecer...
Desconhort
Ramon Llull
1 Deus, ab vostra vertut comens est Desconort,
2 lo qual fas en xantan, per so que me·n conort,
3 e c’ab el reconte lo falliment e·l tort
4 que hom fa en vers vos, qui·ns jutjats en la mort;
5 e on mays mi conort, e meyns ay lo cor fort,
6 car d’ira e dolor fa mon coratge port;
7 per que·l conort retorna en molt greu desconort.
8 E per ayso estayg en trebay e ’n deport,
9 e no ay nuyl amic qui negu gaug m’aport,
10 mas tan solament vos; per qu’eu lo fax en port
11 en caent e ’n levant, e son say en tal sort,
12 que res no veyg ni aug d’on me vengua confort.
13 Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
14 comense a far mal e entre en peccat,
15 ublidant Deus glorios, siguent carnalitat;
16 mas plac a Jhesu Crist, per sa gran pietat,
17 que·s presenta a mi .v. vets crucifigat,
18 per so que·l remembras e·n fos enamorat
19 tant fort, que eu tractas com el fos preicat
20 per tot lo mon, e que fos dita veritat
21 de la sua trinitat e con fo encarnat;
22 per qu’eu fuy espirat e ’n tan gran volentat,
23 que res als no ame mas que el fos honrat:
24 e adoncs comense con lo servis de grat.
25 Can pris a consirar del mon son estament,
26 com paucs son cristians e molt li desereent,
27 adoncs en mon coratge ac tal concebiment:
28 que anas a prelats e a reys, exament,
29 e a religioses, per tal ordenament,
30 que se·n seguis passatge e tal preicament,
31 que ab ferre e fust e ab ver argument
32 se donas de nostra fe tan gran exalsament,
33 que·ls infeels venguessen a convertiment.
34 Es eu ayso tractan, .xxx. ans ha verament,
35 no u ay pogut obtenir; per que n’estay dolent
36 tant, que·n plore soven e·n son en languiment.
37 Dementre que en axi estava en tristor,
38 e consirava soven la gran desonor
39 que Deus pren en lo mon per sofraxa d’amor,
40 con a home irat que fuyg a mal seynor,
41 me n’ane en un boscatge, on estava en plor,
42 tant fort desconortat, que·l cor n’era ’n dolor;
43 mas per so car plorava, hi sentia dolsor,
44 e car a Deu parlava, feent a el clamor
45 car tant pauc exoex li iust e·l peccador,
46 adoncs [c]om lo requiren en tractar sa honor;
47 car si mays los donava d’aiuda e favor,
48 pus tost convertirien lo mon a sa valor.
49 En axi eu estan en malencolia,
50 esgarde e vi un hom qui venia,
51 un basto en sa ma e gran barba avia,
52 e en son dos cilici, e qui pauc vestia.
53 Segons son captener hermita paria
54 e can fos pres de mi, dix me que avia,
55 ni lo dol qu’eu menava, e d’on me venia,
56 ni si el en res ajudar me podia.
57 Es eu respul li que tal ira sentia,
58 que per el ni per altre no·m consolaria;
59 car, segons que hom pert, creyx la fellonia.
60 So qu’eu ay perdut, e dir o qui poria?
61 —Ramon, dix l’eremita, vos, que avets perdut?
62 per que no us consolate en lo rey de salut,
63 qui abasta a tot so qui per el es vengut?
64 mas aquel qui el pert no pot aver vertut
65 en esser consolat, car trop es abatut.
66 E, si no avets nuyl amic qui us ajut,
67 digats me vostre cor, e que avets aut,
68 car, si avets flac cor, o si sots desebut,
69 be poria esser que us fos acorregut
70 per la mia doctrina, tant que si sots vensut,
71 que us mostrara a vencre vostre cor combatut
72 de ira e dolor, ab que Deus hi ajut.
73 —N’eremita, s’eu pogues aportar a compliment
74 la honor que per Deu tracte tan longament,
75 no agra re perdut ni·n fera clamament,
76 ans guasaynara tant, que a convertiment
77 ne vengron li errat, e lo sant Monimen
78 agren los crestians. Mas per defalliment
79 d’aquels a qui Deus ha donat mays d’onrament,
80 qui no·m volen ausir, e tenen a nient
81 mi e mes paraules, com hom qui follament
82 parla, e res fa segons enteniment;
83 per que eu per els pert tot lo procurament
84 que fas per honrar Deu e d’omens salvament.
85 Encara us dic que port un Art general,
86 que novament es dada per do espirital,
87 per qui hom pot saber tota re natural
88 segons qu’enteniment ateyn lo sensual.
89 A dret e medicina e a tot saber val.
90 e a theologia, la qual m’es mays coral:
91 a soure questions nuylla art tant no val,
92 e a destruir errors per rao natural:
93 e tenc la per perduda, car quax a hom no cal.
94 Per qu’eu en planc’ e·n plor, e n’ay ira mortal:
95 car nuyl home qui perdes tan precios cabal,
96 no poria aver mays gaug de re terrenal.
97 —Ramon, si vos fayts so que a vos se cove,
98 en procurar honor a Deu, e a faire be,
99 e no sots escoltat ni ajuda no us ve
100 d’aquels qui n’an poder, per tot so no·s cove
101 que siats despagat, car Deus, qui tot ho ve,
102 vos n’a aytant de grat, com si·s complis de se
103 tot so que demanats; car hom qui be·s capte
104 en tractar sa honor, aconsegueyx en se
105 merit, esmenda e do, pietat e merse.
106 Per que fa gran pecat qui en son cor rete
107 ira ni desconort, faent Deus a el be
108 qui·s concorda ab gaug, esperansa e fe.
109 Ramon, de vostra Art no siats consiros,
110 ans en siats alegre e n’estiats joios;
111 car, pus Deus la us ha dada, justicia e valors
112 la moltiplicaran en leyals amados;
113 e, si vos en est temps ne sentits amargos,
114 en altre temps meyllor aurets ajudados
115 tals, qui la apendrán, e·n venseran les errors
116 d’aquets mon, e·n faran molts bons fayts cabalos.
117 Per que us prec, mon amic, que conort sia ab vos,
118 e d’uy mays no plorets contra fayt virtuos;
119 enans vos alegrats contra fayt vicios,
120 e de Deu esperats gracia e secors.
121 Ramon, per que plorats e no fayts bel semblant,
122 e que vos conortets de vostre mal talant?
123 E, car no ho fayts, mi fayts esser duptant,
124 que siats en pecat mortal, tam mal estant;
125 per que siats indigne a far res ben estant;
126 car Deus no·s vol servir per nuyl home en pecant.
127 E, si no ve a fi so que desirats tant,
128 no es culpa d’aquels d’on vos anats clamant;
129 car Deus no vol que vostre fayt vaia en avant,
130 si estats en pecat; car de be tant ni quant
131 no pot, hom pecador, d’el esser comensant;
132 car lo be e·l pecat en res no son semblant.
133 —N’ermita, no m’escus que no aja pecat
134 mortalment, mantes vets, d’on me son confessat;
135 mas, depus que Jhesu Crist a mi·s fo revelat
136 en la crots, segons que damont vos he contat,
137 e en la sua amor mon voler confermat,
138 no peque, a scient, en nuyl mortal pecat.
139 Mas poria esser que per so qui ’s passat,
140 cant era ser [cech] del mon, amant sa vanitat,
141 no sia per Jhesu en far be ajudat;
142 empero, si no u era, tort faria e pecat
143 si no m’ajudava, depus que l’ac amat
144 e, per la sua amor, lo mon desemparat.
145 —Ramon, hom necgligent no sab be procurar;
146 e esta necgligent, car molt no vol membrar
147 so que enten acabar. Per que mi fas duptar
148 que lo public negoci que tu vols acabar,
149 ab los molts grans seynors, qui no·t voilen ajudar,
150 no·s perda per so car molt no lo vols amar;
151 car ab pauca amor gran fayt no·s pot menar;
152 e, si es pereos, de tu·t deus rancurar,
153 ni de ton falliment no deus altr’encolpar,
154 ni tu, estant ocios, no·t deus desconortar
155 per altre, mas per tu qui no·t vols esforsar
156 en far tot ton poder con Deus pusques honrar.
157 —N’ermita, vos vejats si eu son ocios
158 en tractar public be de justs e pecados,
159 car muyller n’ay lexada, fils e possessios
160 e .xxx. ans n’ay estat en trebayl e langos,
161 e .v. vets a la cort ab mies messions
162 n’ay estat, e encara a los Preicadors
163 a .iij. capitols generals, e a los Menos
164 altres tres generale capitols; e, si vos
165 sabiets que n’ay dit a reys e a seynors,
166 ni con ay trebayllat, no seriets duptos
167 en mì que sia estat en est fayt pereos,
168 ans n’auriets pietat, si sots hom piados.
169 —Ramon, tot hom qui vol adur a compliment
170 negu fayt que sia de molt gran estament,
171 cove que·l sapia tractar discretament;
172 mas, si vos no sots home discret ni entenent
173 segons lo fayt, si·n fayts rancurament,
174 rancurat vos a tort e sots ne reprendent
175 d’aquels qui son discrets, e qui fan saviament
176 so qui a fayt bo·s cove, e a l’exausament
177 de la fe cristiana. Per que us conseyl breument
178 que estiats consolat en vostre defalliment,
179 consirant que no sots a lo fayt convinent,
180 e estats emfre vos humil e pacient.
181 —N’eremita, eu no so de tal discrecio
182 c’a fayt tan cabalos abastas ma rao;
183 e si eu, ignorant, vas el fas fallio
184 per sofrayta d’entendre e car discret no so,
185 segons que·l fayt es gran, per so vuyl compayno
186 qui·l m’ajut a complir; mas no·m vai pauc ni pro
187 requerir compaynia, ans son sol a bando;
188 e, can los guart en la cara e·ls vuyl dir ma raso,
189 no·m volen escoltar, ans dient que fat so
190 los de mes, per so car los die aytal sermo.
191 Empero al judici parra qui ha discrecio,
192 e qui de sos peccats atrobara perdo.
193 —Ramon, home avar can vol negu fayt far,
194 no que volria no ho sab acabar.
195 On, si vos sots avar e no volets donar
196 del vostre, per so que Deus poguessets honrar,
197 de vostra cobeitat vos deuriets clamar
198 car ella vos enpatxa el bo fayt procurar;
199 o, si dar no podets, paupertat pot estar
200 contra vostre negoci, e deuriets pensar
201 que·ls seynors mays s’aclinen, per donar que preycar,
202 a los precs que hom los fa. Per que us vuyl conseyllar
203 que, si donar podets, pensats tost de l’anar;
204 car per donar porets tota res acabar.
205 —N’ermita, certs siats que anc mays cobeytat,
206 de deners ni d’onors a mon coratge plac,
207 e en aquest negoci de mon patrimonat
208 ay tota ora despes e n’ay tant larguejat,
209 que li meu infant n’estan en paupertat;
210 per que de avaricia no·m tem esser reptat;
211 ni donar eu no pusc a los homens de grat,
212 car no so home ric ni seynor de ciutat;
213 per que de so d’on m’encolpats, m’ajats escusat;
214 ans si eu fos seynor d’enperi o regnat,
215 tant del meu hi donara tro que fos acabat:
216 mas home qui pauc dona no es be escoltat.
217 —Ramon, vana gloria si fa a hom amar,
218 per so que hom fassa de si les gens parlar,
219 diens de hom lausor, per so que·ls sia car,
220 e que l’amen e l’honren en sovin nomenar.
221 On, si vos trebayllats per vos meteyx lausar,
222 erguyl e vana gloria vos fan tant menysprear
223 a cels ab qui volets vostre fayt acabar,
224 que no us deynon veer ni us volen escoltar;
225 car nuyl fayt tan honrat, vil hom no deu menar,
226 e tot hom es vil qui estiy en pecar
227 e qui mays que no·s tayn se vuylla far honrar.
228 Per que de vostre tort no vuyllats altr’encolpar.
229 —N’eremita, eu no say per qual entencio
230 avets de mi tanta mala cogitacio;
231 car ans deu hom aver bona presumpcio
232 de hom que no coneyx, que mala opinio.
233 E com no vos pensats que’a fayt qui·s tam bo
234 se pusca tot donar home qui pauc ni pro
235 no vayla en lo fayt? Car si eu tot mal so,
236 segons que ho requer natura e, raso,
237 tractara lo contrari; e, si Deus me perdo,
238 anc mays en mon coratge entencio no fo
239 que per aver lausor parlas d’aytal sermo;
240 car en hom pecador nuyl laus pot esser bo.
241 —Ramon, per aventura vos no sots conegut,
242 e per so podets esser en lo fayt desebut;
243 car nuyl tresor qui sia en terra escondut
244 no·s cove que sia desirat ni volgut.
245 Oh, si vostre saber no es apersebut,
246 co us pensats que per so ne siats creegut?
247 mas mostrats so que sabets, per so que vos ajut
248 vostra Art e saber; car hom desconegut
249 no ha, per ignorancia, honrament ni vertut.
250 E si vos, mon amic, amats de homens salut
251 e de Deu honrament, e que no sia perdut
252 vostre saber, fayts tant que sia conegut.
253 —N’ermita, co us pensats qu’eu tal saber celas,
254 ab lo qual home nostra fe en provas
255 a los homens errats, per so que los salvas
256 Deus, lo qual tant desir que tot home l’amas?
257 ans siats segur que de mostrar en son las.
258 Mas si hom en mos libres fortment estudias,
259 e que per altre saber en res no·ls oblidas,
260 jo·n fora conegut; mas com gat qui passas
261 tost per brases los ligen: per que ab els no fas
262 quax res de mon negoci; mas, si fos qui·ls membras,
263 e qui los enteses, e que en els no dubtas,
264 hom pogra per mos libres posar lo mon en bon cas.
265 —Ramon, tot so que dic fas per vos conortar;
266 mas, pus no us volets abstenir de plorar,
267 pora esser que me·n vuylla enujar.
268 Empero escoltats, e vejats si·s pot far
269 so que vos demanats al papa; car no par
270 que sia possibol la nostra fe provar,
271 ni que home pusca tals homens atrobar
272 qui si mateyxs se donen a marturiar
273 a los mals sarrains, per els a preicar.
274 On, per so vos, amic, no us devets maraveyllar,
275 si·l papa e·ls cardenals no us volen atorgar
276 so que les demanats, pus que no·s pusca far.
277 —N’ermita, si la fe hom no pogues provar,
278 doncs los crestians Deus no pogra encolpar
279 si a los infeels no la volon mostrar,
280 e·ls infeels se pogren per dret de Deu clamar,
281 car major veritat no lex’argumentar,
282 per so que l’enteniment ajut a nostre amar,
283 com mays am trinitat e de Deu encarnar,
284 e a la falsetat mays pusca contrastar.
285 Escrit ay lo Passatge on ay mostrat tot clar,
286 com lo sant Sepulcre. se pusca recobrar,
287 e com hom atrob homens qui vajen preicar
288 la fe, sens paor de mort, e qui ho sabion far.
289 —Ramon, si hom pogues demostrar nostra fe,
290 hom perdria merit; e, per so, no·s cove
291 que·s pusca demostrar, pus que se·n perdes be;
292 car en perdre lo be, fora lo mal, de se,
293 causa al demostrar, qui contra·l merit ve,
294 lo qual hom ha per creure veritat, que no·s ve
295 per forsa d’argument, mas solament per fe.
296 Encara, que l’entendre huma gens no conte
297 tota la veritat de Deu, qui infinida·s mante
298 tant, que causa finida tota ella no te.
299 Per que vostra raso no par que valla re
300 e car no us consolats, fayts so que descove.
301 —N’ermita, si hom fos a si meteyx creat,
302 so qu’entenets provar contengre veritat;
303 mas, car Deus crea home, per so que·n sia honrat,
304 qui es pus noble fi e ha mays de altetat
305 que la fi que hom ha en esser gloriejat,
306 no val vostra rao; e ’s ja damunt provat,
307 que la fe·s pot provar, si be n’avets membrat;
308 e, si be·s pot provar, no·s segueyx que creat
309 contengua e comprena tot lo ens increat,
310 mas que n’enten aytant, com a el se n’es dat,
311 per so que hom aja plena de Deu sa volentat,
312 son membrar e entendre, poder e bontat.
313 —Ramon, com vos pensats que hom, per preicar,
314 pusca los sarrains adur a batejar,
315 car segons que Mafumet ha volgut ordenar
316 que aquel qui·n diu mal no pusca escapar,
317 e que ses raons hom no vuylla escoltar?
318 Per que a mi no par utilitat l’anar.
319 Encara, que home no sabria parlar
320 lenguatge arabesc; mas per enterpretar
321 no poria per res ab els molt enansar;
322 e si·l lenguatge ’pren, pora y trop trigar.
323 Per que [a] vos consel que anets Deu preguar,
324 e ’n una alta montanya ab mi Deu contemplar.
325 —N’ermita, ·ls sarrains son en tal estament,
326 que aquels qui son savis, per forsa d’argument
327 no creen en Mafumet; ans tenen a nient
328 l’Alcora, per so car no visc honestament.
329 Per que aquels venrien tost a convertiment,
330 si hom ab els estava en gran disputament,
331 e la fe los mostrava per forsa d’argument,
332 e aquels convertits, convertrien la gent;
333 e ’n apendre lur lenguatge hora no esta longament,
334 ni no cal c’om blastom Mafumet mantinent.
335 E qui fa so que pot, lo sant Spirament
336 fa so que a el cove, donant lo compliment.
337 —Ramon, cant Deus volra que·l mon sia convertit,
338 adoncs dara los lenguages, per lo Sant Espirit,
339 e convertira lo mon, segons que avets ausit
340 de Crist e dels apostols, d’on es fayt mant escrit;
341 e aquel convertiment sera per tot lo mon sentit
342 tant, que ’n .j. ovili seran li hom unit,
343 lo qual mays no sera en est mon departit;
344 e aquel sera nostre e per Deu estabilit,
345 e ja mays nuyl pecat no sera consentit;
346 e car en aquest temps cascu hom ha fallit
347 tam fortment, que no vol que sia exibit
348 Deus a far en el miracles, pus que tant l’an aunit.
349 —N’ermita, en tots temps ama Deus veritat,
350 e vol esser per home conegut e amat;
351 e, per so, en tots temps ha home libertat
352 en far be e no mal; e seria forsat,
353 si, en est temps en qui som, no avia potestat
354 en tractar honrament a Deu, e caritat
355 a son proxme aver. Per qu’eu no son pagat
356 de so que dit avets: e avets gran pecat
357 en so que affermats, que tot hom es ligat,
358 e ’n est temps hom no pot convertir li errat,
359 ni per Deu no pot esser a sa honor ajudat.
360 Per que ’n lo vostre parlar estag desconsolat.
361 —Ramon, molt meyllor sen es qui sab retenir
362 so que ha guasaynat, que anar convertir
363 los sarrains malvats, con no volen ausir;
364 per c’a los crestians deu hom tant de be dir
365 de Deu, en preicant, que·ls fassa Deu servir.
366 Encara, c’om no sab si be se pot seguir
367 d’anar als sarrains; car poria y fallir,
368 en tant que hom volguessen destruir;
369 e so que mays es, que no porien esdevenir
370 nuyl temps bons cristians, car no·s poden partir
371 de so que an acostumat. Per que us plassa jaquir
372 vostra ira, e mudats alor vostre desir.
373 —N’ermita, si fossen pauc li preicador,
374 e li clergue seglar e li frare menor,
375 e ’ncara li monge, tant abat e prior,
376 so que vos en deits fora conseyl meyllor.
377 Mas car en nostra fe ha mant hom de valor,
378 qui desiren morir per far a Deu honor,
379 e qui poden abastar e a nos e a lor,
380 per so ay desplaer; car cels qui son major
381 no fan so que deven en dar de Deu lausor.
382 E si·ls payres convertits no an a la fe amor,
383 auran ho lurs infants. E deits gran follor,
384 car nul hom no pert, si mor per son creador.
385 —Ramon, segons que aug dir, mant hom es anat
386 preicar als tartres e pauc an enansat,
387 e ’ncara als sarrains: d’on son maraveyllat
388 can axi estats forts en vostra volentat;
389 car de tot fayt on hom se sia fadigat,
390 e majorment con tantes vets l’aja ’ssajat,
391 se deu tot hom partir, pus que sia ’ssenat,
392 e, si no se·n parteyx, fa se·n tenir per fat.
393 Per que us conseyl, germa, que ajats pietat
394 de vostre cors meteyx, que tant avets ujat,
395 e estats en un loc on sia reposat,
396 e de vostres dampnatges estiats consolat.
397 —N’ermita, cel qui vol molt servir e honrar
398 son bon seynor, no se’n deu per nuylla re laxar,
399 ni d’el a servir no·s deuria enujar.
400 E, car en vostre cor ha fretura d’amar,
401 no sabets vos meteyx ni altre conseyllar;
402 car, si hom en un temps no pot son fayt acabar,
403 pora l’acabar en altre, si ho sab be menar:
404 e qui bon fayt comensa no l’a a comensar,
405 e si·ls primers fan pauc, los altres poran molt far.
406 Per que us prec per merse que·m lexassets estar;
407 car no·m par que ab vos pogues res guasaynar,
408 ans on mays me diets, mays me fayts entristar.
409 Ramon s’enfelloni, e no volia ausir
410 l’ermita, qui·l pregava con se degues jaquir
411 de l[o] dol que menava, e comensa a dir:
412 «Senyor Deus glorios! Ha al mon tal martir
413 com aquest que sostenc, con tu no pusc servir?
414 Car no ay qui m’ajut, com pusca romanir
415 esta Art que m’as dada, d’on tant de be·s pot seguir,
416 la qual tem que sia perduda, apres lo meu fenìr;
417 car nuyl hom no la sab be segons mon albir,
418 ni eu no pusc forsar nuyl hom d’ella ausir.
419 A, las! Si ella·s pert, a tu que poray dir
420 qui la m’as donada per ella enantir?»
421 —Ramon, li philosof qui foren antigament,
422 d’esta Art, que tu as, no agren coneximent;
423 per que par que no sia de gran profitament;
424 e, si ella fos vera, fora en lo comensament
425 per los filosofs atrobada; car lur enteniment
426 fo pus alt que lo teu. Empero si eu ment
427 e que lajes arida de Deu, fas falliment,
428 con tems c’apres ta mort ella vingua a nient;
429 car tot so que Deus dona ve a bo compliment.
430 Encara, que·ls antics, dementre eren vivent,
431 les arts que fayen no agren exalsament,
432 enans son exalsades per li altre conseqüent.
433 Consolar se volc Ramon, empero fello fo,
434 can ausi que l’ermita avia opinio
435 que li fìlosof antic, en los quals fe no fo,
436 sien estats comensament de tot so qui es bo
437 a conexer Deu, trinitat, e encarnacio;
438 car nuyl filosof antic no ac opinio
439 que en Deu fos trinitat, ni ab hom unio,
440 ni la obra que Deus ha en si per produccio
441 no ama ni conec. E, dons, per qual raso
442 li fllosof antic agren mays de visio
443 en lur enteniment, que aquels c’apres so,
444 qui an lig e creensa, e esperen resurreccio?
445 —Ramon, no pusc far res com sies consolat:
446 entin esta raso e no sies irat:
447 en que n’es Deus si lo mon no es en bo estat?
448 car no leva ni baxa a el quant es creat,
449 con sia en si complit, e no aja necessitat
450 de nuylla creatura: d’on deus esser paguat
451 del compliment que Deus ha en si per sa bontat.
452 E tu, fol, estas trist, quax si Deus fos mirvat
453 per lo mal estament en que·l mon as trobat.
454 Fol! Com no t’alegres en lo compliment de deitat,
455 e que gits a no cura tot so qui es creat,
456 per so que a ton cor abast Deus no mermat?
457 —N’ermita, mal me fa lo vostre consolar:
458 per que aquel punt fo fort on vos pusc atrobar;
459 e, si no fos qu’eu tem vergoyna e mal estar,
460 de uy mays en avant ab vos no volgra parlar.
461 E, doncs, com podets dir que·m pusca consolar
462 en veer Deus aunir, no servir, ni menbrar,
463 ni conexer, ni amar? E si be pot bastar
464 Deu, per si mateys, a mon cor per amar,
465 no m’abasta, car no·l vey molt fortment honrar;
466 e car, per tan vils causes, lo veyg tan menysprear,
467 estayg en desconort, e no·m pusc alegrar;
468 mas en so que Deus es estag en confortar.
469 —Ramon, Deus tot quant fa, tot ho fa justament,
470 e, si met en infern li malvat discreent,
471 no devets per tot so aver desconsolament;
472 e, car vos sots irat car Deus fa jutjament,
473 es vostra ira pecat, e fallits malament
474 contra Deu, e amats aquels qui falsament
475 creon contra Deu e estan desobedient.
476 E, si en vos fos bo e leyal amament,
477 vos forets molt pagat; car Deus dona turment
478 a cels qui tot dia fan ves el falliment;
479 car home qui be am no fa rancurament
480 de so que fa l’amat, pus que u fa dretamet.
481 —N’ermita, eu no·m duyl per so que fa·l Senyor,
482 ans en tot so que fa lo lou e lo aor;
483 mas, per so cal volria c’om li fees honor,
484 e que sobre quant es hom li agues amor,
485 me duyl e mi complanc, e estag en tristor;
486 e car vos no sabets d’on ve ma greu dolor,
487 no·m sabets conortar ni donar nuyl secor.
488 Per que ’s bo que·m lexets estar en ira e plor,
489 e aprenets com siats millor consolador,
490 car molt pauc en sabets; e ja li peccador
491 per vos mays no valran, car no avets, vas lor,
492 caritat, com Deus sia d[e] els perdonador.
493 —Ramon, per so car am que en guag estiats,
494 e que ira ne dolor en uylla re ajats,
495 vos vuyl [a]consolar, e prec vos que aujats:
496 Deus sofer que lo mon sia axi malvats,
497 per so que mils pusca perdonar a tots lats;
498 car, on mays el perdona, mays ha de pietats,
499 e mays li·n cove grat. Per que segur siats
500 que Deus ha a son poble tan alta caritats,
501 que quax tots los homens del mon seran salvats;
502 car, si mays non eron los salvats que·ls dampnats,
503 la sua merse seria sens gran caritats:
504 per que ’n la gran merce de Deu siats consolats.
505 —N’ermita, tot dia·m tenits en parlament,
506 e no·m lexats membrar mon angoxos turment,
507 e fayts ho per ço que git a ublidament
508 l’ira e·l desconort d’on me ve languiment;
509 mas res no acabats, e fayts avocament
510 mays de gran pietat, que de gran jutjament.
511 Per que ’n ayso errats, car en Deu egalment
512 estan jutjar e perdonar, segons ordenament
513 de les sues vertuts; car nulla no consent
514 que ’n la sua justicia sia nuyl minvament;
515 per que·n deu peccador aver gran espavent.
516 Per que eu no plor mas car no ha Deus honrament
517 —Ramon, aquels homens qui son predestinat,
518 cove, per fina forsa, que els sien salvát;
519 car, si no ho eren, pori’esser mudat
520 lo saber que Deus ha, en contrarietat;
521 lo qual mundament no esta en possibilitat,
522 car, si estar hi podia, no seria acabat
523 lo saber que Deus ha, ans seria mermat;
524 e, car esta complit, siats, doncs, consolat
525 en lo seu compliment contra·l qual fayts pecat,
526 en quant no us conortats en so qui ’s ja jutjat
527 e, per la volentat de Deu, en axi autrejat
528 com ho sab son saber e u fa ver veritat.
529 —N’ermita, si vos fossets home qui fos letrat,
530 mils sabriets parlar d’ome predestinat,
531 e no agrets en oblit de Deu sa libertat,
532 la qual ha en si meteyx e en quant ha creat,
533 per la qual a home ha dada libertat
534 con lo vuylla molt servir, sens que no sia forsat,
535 con Deus sia tan bo que·s deu servir de grat;
536 lo qual servir no pot si, de necessitat,
537 per hom predestinat fos servit e amat,
538 e fora hom salvat sens que no fora jutjat;
539 car judici no pot esser senes libertat,
540 ni libertat no costreyn precis ni predestinat.
541 —Ramon, si en vos fos molt gran speransa,
542 si tot lo mon esta en molt greu balansa,
543 del seu mal estament no agrets malenansa;
544 car Deus, qui es tot ple de gran pietansa,
545 aportara lo mon, en breu, en bonansa
546 tan gran, que cascu home n’aura alegransa.
547 E c’ayso sia ver ajats hi fiansa,
548 per so car Deus dona a home comensansa
549 ab merse e bontat, qui an sa semblansa;
550 e, si vos per ayso no lexáts tristansa,
551 no aurets en bontat ni merse, confiansa,
552 e serets contra Deus e la sua amistansa.
553 —N’ermita, ans que·l mon sia en bo estament,
554 sera fayt a Deu molt vituperament.
555 Encara, que no veyg far nuyl cadenament
556 con lo temps sia prop; car so que en cort present
557 el papa e·ls cardenals no ho prenon mantinent,
558 ans ho van alongan; per que n’ay marriment
559 tant, que no pusc aver negu consolament;
560 car so qu’eu los present mostra, tot clarament,
561 l’ordenament del mon, qui·s pot far en breument,
562 e no u tenen a re, ans se·n fan gabament,
563 con si u fes home fat qui parlas follament;
564 per que d’aytals homens ay desperáment.
565 Consira l’eremita si per res poria
566 aconortar Ramon, qui tan fort playnia;
567 e dix a Ramon que sancta Maria,
568 e que, ab ella, cascuna gerarchia
569 dels angels pregavon, e de nuyt e de dia,
570 a Jhesu Crist, son fil, que per merse li sia
571 que ’n breu donas al mon ordenament e via,
572 en el onrar, servir. Per que aso us deuria
573 consolar, Ramon; car Crist toda via
574 fa so d’on es pregat per sa mayre pia,
575 per los angels e·ls sants; per que en ayso siau
576 trastot vostre conort, e gaug en nos estia.
577 N’ermita, can consir que la dona de amor,
578 dona de valor, de just e pecador,
579 e cascu dels sants pregon nostre Seynor
580 con tot lo mon fassa a Jhesu Crist honor,
581 e veyg , que lo mon li fa tan gran desonor,
582 adones cuyt morir d’ira e dolor;
583 car tant son indigne li malvat peccador,
584 que Deus no·s soste que negu prec per lor;
585 e en axi lo mon roman en sa error
586 e quax no es qui de Deu vuylla donar lausor,
587 ans lausa si meteyx, son fil e son austor.
588 E, doncs, qui deuria aver gaug, mas tristor?
589 —Ramon, a mi no par siats hom pacient,
590 per so car per re no volets consolament.
591 E com no membrats Job, qui ac tant perdiment
592 e qui en sa persona suffri tant de turment,
593 e esdevene si paubre que no ac nient?
594 Empero consola’s, e vos per re vivent
595 No us volets consolar, e estats sanament,
596 e, avets eretat, deners e vestiment,
597 infants e d’altres causes d’on hom ha paguament;
598 e cor a Deu no plau home impacient,
599 no soste que per vos vengua a compliment;
600 lo seu fayt que menats, ni aja honrament.
601 —N’ermita, no es molt si hom es consolat
602 en perdre infants, diners e eretat,
603 e en estar malaute, pus c’a Deus ve de grat.
604 Mas, qui·s pot consolar que Deus sia ublidat,
605 menyspreat, blastomat, e tam fort ignorat,
606 com de tot so sia Deus fortment despagat?
607 Encara, que no sabets com eu soy menyspreat
608 per Deu, tantas vets maldit e blastomat,
609 e en peril de mort, e per barba tirat,
610 e per vertut de Deu pacient son estat;
611 mas que Deus en lo mon sia tam pauc honrat,
612 no es hom en lo mon qui me·n fees conortat.
613 —Ramon, segons que.m par, tu fas tot ton poder
614 con Deus per tot lo mon honor pogues aver;
615 per que Deus te·n deu aytant de grat aver,
616 con si·l fayt se complia. Per que·t deura valer
617 ayso a consolar e ton dol remaner;
618 car merit n’as mol gran, e pots n’aver esper
619 de molt gran guasardo e gita noxaler
620 lo falliment dels altres c’a Deu fan desplaer,
621 e alegra te·n tu e en ton captener,
622 e no sies trop forts en so que vols aver,
623 ni per so car fos altres no fan a ton voler;
624 e a tu abast Deus per amar e temer.
625 —N’ermita, no es hom creat principalment
626 per so que aja gran gloriejament:
627 ans ho es per tal que Deus aja gran honrament
628 en lo mon per son poble. Per qu’eu no son jausent
629 si ay gran guasardo, ni no estayg dolent
630 si n’ay pauc, car no es d’ayso mon comensament;
631 ans es tota ma ira, mon dol, mon marriment,
632 car no es en lo mon fayt un tal ordenament
633 con Deus fos honrat, amat, per tota gent,
634 e que tot hom fos en via de salvament.
635 E, car vos me volets dar consolament
636 de so d’on no·s pot dar, parlats me per nient.
637 —Ramon, qual es, lo fayt, que vos tant desirats,
638 per lo qual en lo mon fos Deus tant fort honrats?
639 car poria esser que ’n lo fayt no siats,
640 e c’altre sia lo fayt, que vos no procurats,
641 per lo qual lo mon sia a bona fi menats;
642 car, si altre es lo fayt, per nient trebaylats,
643 e poriets trebaylar, si mil ans viviats,
644 que ja vos no venriets a so que volriats;
645 car hom no pot complir fayt on es desviats.
646 Per que us prec que lo fayt clarament me digats,
647 e que amdos vejam si·l fayt, on vos estats,
648 es aquel per que Deus pot esser mays amats.
649 —N’ermita, la manera con Deus fos mays amat,
650 ja la vos ay contada, si be u avets membrat:
651 so es, que·l papa agues mant home letrat,
652 qui desiras per Jhesu esser marturiat,
653 per so que per tot lo mon fos entes e honrat;
654 e que cascu lenguatge fos mostrat,
655 segons que a Miramar ha estat ordenat,
656 e aja·n conciencia qui ho ha afollat!
657 encara, c’al passatge fos lo dee donat
658 de tot quant posseexen li clergue e·l prelat;
659 e c’aso tant duras, tro que fos conquistat
660 lo Sepulcre. E d’ayso libre n’ay ordenat.
661 N’ermita, encara es altre ordenament
662 lo qual seria al passatge gran anantament,
663 e a destruir la error de la gent:
664 que lo papa fees que a reuniment
665 venguesson los scismatics, per desputament,
666 del qual desputar avena fayt traetament;
667 e·ls scismatics cobrats, qui son mant hom vivent,
668 no es qui pogues contrastar malament
669 a l’Esgleya, per ferre ni per nuyl argument;
670 e que del Temple e l’Espital fos fayt un uniment,
671 e que lur major fos rey del sant Muniment;
672 per que a honrar Deus no say pus alt tractament.
673 Consira l’ermita si Ramon deya veritat,
674 e emfre si meteyx estec molt apensat,
675 e no poc atrobar pus profitos tractat
676 que cel que diu Ramon; d’on li pres pietat,
677 e penedi’s molt fort con tant l’ac trebayllat,
678 e volc esser ab Ramon trist e desconsolat,
679 e pregava Ramon que li fos perdonat,
680 en plorant, suspirant, e dix: «A, veritat,
681 devocio, caritat! E vas on es anat
682 lo grat que a Deu deuria esser donat?»
683 Can Ramon viu l’ermita c’ab el s’era ’cordat,
684 adoncs lo va baysar: ensems an molt plorat.
685 —Ramon, dix l’ermita, com poriem mover
686 lo papa e·ls cardenals, e lo fayt obtener?
687 car en tan noble fayt vuyl tots temps remaner,
688 e a el a tractar vuyl far tot mon poder
689 car fayt es on lo mon pora molt mays valer;
690 e car eu ans no·l vi, ay ne molt gran desplaer,
691 car, si eu ans lo vis, res no·m pogra tener
692 qu’eu no apreses arabesc e lo vostre saber,
693 per anar als sarrains e la fe mantener,
694 senes paor de mort, e gran plaer aver
695 en morir per Jhesu honrar e car tener,
696 car mays val per el morir que per si vida aver.
697 —N’ermita, eu son las d’aquest fayt a menar
698 en la cort, pus no y puys nulla re acabar;
699 e, si vos voliats en la cort procurar
700 aquest fayt de Jhesu e vostre poder far
701 en la cort longament, be puria estar
702 que·l fayt vengues a fi si us volien escoltar
703 lo papa e·ls cardenals; si no, que quax juglar
704 vos feyesets en la cort, e los .C. noms cantar,
705 los quals ay fayts de Deu e posat en rimar,
706 per ço que·ls hi cantas e parlas sens duptar;
707 mas no u ay de conseyl, per so que meynsprear
708 no fassa los meus libres, que Deus m’a fayts trobar.
709 —Ramon, s’eu en la cort estayg, vos, on irets?
710 Ni per que ab mi en la cort no procurarets
711 lo fayt de Jhesu Crist, pus que mogut l’avets?
712 ni si hom vos escarneyx, e vos en que·n serets?
713 Vos manats a mi far so que far no volets;
714 per que·m par que ’n est fayt ni ’n altre no valets.
715 Mas anem a la cort, e en res no dubtets,
716 e no siats d’aquels qui dion: «Seynors, fets
717 so», que els no farien. Per que d’aso devets
718 esser envergoynit, e scusa no avets,
719 ans fayts ypocrisia, de qui pecat avets,
720 e·l be que avets fayt per vergoyna perdets.
721 —N’ermita, eu prepos als sarrains tornar,
722 per so que a la fe los pusca aportar;
723 on vayg sens paor de mort, que fa pus greu portar,
724 que vergoyna sofrir per Jhesu Crist honrar,
725 la qual en res no tem, ans la deu hom amar.
726 Mas per so que ma Art no fassa meynsprear
727 en tenir la manera que tenon li juglar,
728 e ’ncara, que ’n altre loc creu mays de be far,
729 per que no prepos ara a cort retornar.
730 E, car vos tan forment me volets encolpar,
731 pot esser que u fassats per vos a escusar
732 a venir a la cort; per que u lexem estar.
733 Penedi’s l’ermita car ac Ramon repres,
734 e dix li, que per so que ab el en cort stegues,
735 l’habia tan fortment en axi escomes.
736 Ramon, dix l’ermita, dos ans, prepos, o tres
737 a estar en la cort, sotsposat que no res
738 hi fassa; mas, apres, prepos que eu tengues,
739 per lo mon sa e lla, a prelats e marques
740 religioses e reys, e fer so que pogues
741 en menar aquest fayt que m’avets escomes.
742 Mas volgra que ’n mon loc altre en cort estegues,
743 e que en axi, un tal cercle se·n fees,
744 tro que aquest fayt en la cort se preses.
745 —N’ermita, dix Ramon, be avets consirat,
746 car per aytal cercle pot esser acabat
747 lo fayt, qui es tam bo a crestianitat.
748 E digats sa e la, a rey e a prelat,
749 que si·l fayt tost no·s pren, que ja es ordenat
750 per sarrains, que·ls tartres a el sion girat,
751 e ja n’an convertits una gran quantitat;
752 e·ls tartres, convertits en sarrainitat,
753 leu poran destruir quax tota cristianitat,
754 en tant, que no sera cristia qui aja regnat,
755 ni negu prelat aura caval sejornat.
756 Vejats, doncs, n’ermita, lo mon a que ’s tornat.
757 —Ramon, dix l’ermita, fort volria saber
758 per qual rao Deus se pot en axi captener
759 del mon, qui es seu, e·l git’a non chaler,
760 ni la sua bontat, com ho pot sostener
761 que tans peccadors vajen en infern mal aver.
762 Per que us prec, Ramon, que me·n digats vostre saber;
763 car on mays me·n direts, mays en sabray retrer,
764 e lo fayt que·m liurats mils poray mantener.
765 Car, pus que·l mon fo fayt tro ara, a mon parer,
766 si es un home salvat, mil ne son en doler
767 en infern per tost temps. E asso, co·s pot fer
768 que l’Esgleya ni hom no hi fa son poder?
769 —N’ermita, ja us ay dit, si be vos pot membrar,
770 que Deus mays. crea hom per si servir e honrar,
771 que per so que hom agues gloriejar.
772 E, car hom no esta en la fi de crear,
773 en quant mays desira a si meteyx procurar
774 salvacio, que a Deu honor e be estar,
775 per ayso aytal home no pot en gracia estar,
776 ans esta en pecat assis en l’abissar.
777 Per que lo mon se pert, e no·s vol despertar,
778 e jens no·m maravel si Deus no·l vol amar,
779 ni si lexa·l demoni en lo mon tant mal far,
780 per so que del tort que pren se pusca fort venjar.
781 L’ermita e Ramon preseren cumiat,
782 e amdos, en ploran, se son baysat e abrasat,
783 e cascu dix a l’altre c’a Deu fos comanat
784 e en oracio l’u per l’autre menbrat.
785 Al partir se sguardaren ab molt gran caritat,
786 pietat e dolor, cascu ajenollat,
787 e cascu senya l’altre e ac agraciat.
788 La un se parti de l’altre ab mant suspir gitat,
789 car maya no preposaven que fossen assemblat
790 en est mon, mas en l’altre, si a Deu ve de grat.
791 E can cascu de l’autre se fo un petit luynat,
792 tant tost fo l’un per l’altre molt fortment desirat.
793 L’ermita remembra lo trebayl e l’afan
794 en que Ramon avia estat en mant an;
795 encara, que·s metia en perill qui·s molt gran:
796 al cel leva sos uyls, mans juntas, ajenoyllan,
797 ab pietat e amor a Deu dix, en ploran:
798 «O, Deus humil, piados! per merse vos deman
799 c’ab vos sia Ramon, tant que·l gardets de dan.
800 A vos, Deus poderos, mon amic Ramon coman;
801 e al mon trametets homens c’ajen talan
802 a morir per vostra amor, e qui vajen mostran
803 veritat de la fe, per lo mon preican,
804 segons que Ramon ho va ja comensan».
805 Can Ramon remembra la molt gran tempestat
806 en la qual longament ac estat tabuxat,
807 e menbra l’ermita c’a ella s’era dat,
808 adoncs plora molt fort, e ac d’el pietat,
809 e dix a Jhesu Crist, mans juntas, ajenoyllat:
810 «O, vos, ver deus e hom, per qu’eu ay trebayllat
811 com per tot lo mon fossets conegut e amat!
812 Si a dretura plau que vos me n’ajats grat,
813 plasia us que l’ermita ne sia remunerat,
814 pus que s’es mes tam fort en ma societat,
815 e fayts per el complir so on ay pauc enansat,
816 e a mi ajudats enansar cristianitat».
817 Fenit es lo Desconort que Ramon ha escrit;
818 e en lo qual l’ordenament del mon ha dit
819 e en rimes posat, per so que no s’oblit;
820 car poria esser que molt home ardit
821 se meta en lo fayt, tro que sia complit
822 so que ha Ramon al papa requerit.
823 Car, si per lo papa lo fayt es stabilit
824 e que cascu de sos frayres hi ajan consentit,
825 poran esser del mon tot li mal departit,
826 e tot lo mon sera a Deu tant abellit,
827 que a la fe romana no sera contradit.
828 Aquest Desconort coman al Sant Spirit.
Ed. Josep Romeu i Figueras: Ramon Llull, Poesies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 27.
Incipitario di Ramon Llull
Indice degli autori
Rialc
1 Deus, ab vostra vertut comens est Desconort,
2 lo qual fas en xantan, per so que me·n conort,
3 e c’ab el reconte lo falliment e·l tort
4 que hom fa en vers vos, qui·ns jutjats en la mort;
5 e on mays mi conort, e meyns ay lo cor fort,
6 car d’ira e dolor fa mon coratge port;
7 per que·l conort retorna en molt greu desconort.
8 E per ayso estayg en trebay e ’n deport,
9 e no ay nuyl amic qui negu gaug m’aport,
10 mas tan solament vos; per qu’eu lo fax en port
11 en caent e ’n levant, e son say en tal sort,
12 que res no veyg ni aug d’on me vengua confort.
13 Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
14 comense a far mal e entre en peccat,
15 ublidant Deus glorios, siguent carnalitat;
16 mas plac a Jhesu Crist, per sa gran pietat,
17 que·s presenta a mi .v. vets crucifigat,
18 per so que·l remembras e·n fos enamorat
19 tant fort, que eu tractas com el fos preicat
20 per tot lo mon, e que fos dita veritat
21 de la sua trinitat e con fo encarnat;
22 per qu’eu fuy espirat e ’n tan gran volentat,
23 que res als no ame mas que el fos honrat:
24 e adoncs comense con lo servis de grat.
25 Can pris a consirar del mon son estament,
26 com paucs son cristians e molt li desereent,
27 adoncs en mon coratge ac tal concebiment:
28 que anas a prelats e a reys, exament,
29 e a religioses, per tal ordenament,
30 que se·n seguis passatge e tal preicament,
31 que ab ferre e fust e ab ver argument
32 se donas de nostra fe tan gran exalsament,
33 que·ls infeels venguessen a convertiment.
34 Es eu ayso tractan, .xxx. ans ha verament,
35 no u ay pogut obtenir; per que n’estay dolent
36 tant, que·n plore soven e·n son en languiment.
37 Dementre que en axi estava en tristor,
38 e consirava soven la gran desonor
39 que Deus pren en lo mon per sofraxa d’amor,
40 con a home irat que fuyg a mal seynor,
41 me n’ane en un boscatge, on estava en plor,
42 tant fort desconortat, que·l cor n’era ’n dolor;
43 mas per so car plorava, hi sentia dolsor,
44 e car a Deu parlava, feent a el clamor
45 car tant pauc exoex li iust e·l peccador,
46 adoncs [c]om lo requiren en tractar sa honor;
47 car si mays los donava d’aiuda e favor,
48 pus tost convertirien lo mon a sa valor.
49 En axi eu estan en malencolia,
50 esgarde e vi un hom qui venia,
51 un basto en sa ma e gran barba avia,
52 e en son dos cilici, e qui pauc vestia.
53 Segons son captener hermita paria
54 e can fos pres de mi, dix me que avia,
55 ni lo dol qu’eu menava, e d’on me venia,
56 ni si el en res ajudar me podia.
57 Es eu respul li que tal ira sentia,
58 que per el ni per altre no·m consolaria;
59 car, segons que hom pert, creyx la fellonia.
60 So qu’eu ay perdut, e dir o qui poria?
61 —Ramon, dix l’eremita, vos, que avets perdut?
62 per que no us consolate en lo rey de salut,
63 qui abasta a tot so qui per el es vengut?
64 mas aquel qui el pert no pot aver vertut
65 en esser consolat, car trop es abatut.
66 E, si no avets nuyl amic qui us ajut,
67 digats me vostre cor, e que avets aut,
68 car, si avets flac cor, o si sots desebut,
69 be poria esser que us fos acorregut
70 per la mia doctrina, tant que si sots vensut,
71 que us mostrara a vencre vostre cor combatut
72 de ira e dolor, ab que Deus hi ajut.
73 —N’eremita, s’eu pogues aportar a compliment
74 la honor que per Deu tracte tan longament,
75 no agra re perdut ni·n fera clamament,
76 ans guasaynara tant, que a convertiment
77 ne vengron li errat, e lo sant Monimen
78 agren los crestians. Mas per defalliment
79 d’aquels a qui Deus ha donat mays d’onrament,
80 qui no·m volen ausir, e tenen a nient
81 mi e mes paraules, com hom qui follament
82 parla, e res fa segons enteniment;
83 per que eu per els pert tot lo procurament
84 que fas per honrar Deu e d’omens salvament.
85 Encara us dic que port un Art general,
86 que novament es dada per do espirital,
87 per qui hom pot saber tota re natural
88 segons qu’enteniment ateyn lo sensual.
89 A dret e medicina e a tot saber val.
90 e a theologia, la qual m’es mays coral:
91 a soure questions nuylla art tant no val,
92 e a destruir errors per rao natural:
93 e tenc la per perduda, car quax a hom no cal.
94 Per qu’eu en planc’ e·n plor, e n’ay ira mortal:
95 car nuyl home qui perdes tan precios cabal,
96 no poria aver mays gaug de re terrenal.
97 —Ramon, si vos fayts so que a vos se cove,
98 en procurar honor a Deu, e a faire be,
99 e no sots escoltat ni ajuda no us ve
100 d’aquels qui n’an poder, per tot so no·s cove
101 que siats despagat, car Deus, qui tot ho ve,
102 vos n’a aytant de grat, com si·s complis de se
103 tot so que demanats; car hom qui be·s capte
104 en tractar sa honor, aconsegueyx en se
105 merit, esmenda e do, pietat e merse.
106 Per que fa gran pecat qui en son cor rete
107 ira ni desconort, faent Deus a el be
108 qui·s concorda ab gaug, esperansa e fe.
109 Ramon, de vostra Art no siats consiros,
110 ans en siats alegre e n’estiats joios;
111 car, pus Deus la us ha dada, justicia e valors
112 la moltiplicaran en leyals amados;
113 e, si vos en est temps ne sentits amargos,
114 en altre temps meyllor aurets ajudados
115 tals, qui la apendrán, e·n venseran les errors
116 d’aquets mon, e·n faran molts bons fayts cabalos.
117 Per que us prec, mon amic, que conort sia ab vos,
118 e d’uy mays no plorets contra fayt virtuos;
119 enans vos alegrats contra fayt vicios,
120 e de Deu esperats gracia e secors.
121 Ramon, per que plorats e no fayts bel semblant,
122 e que vos conortets de vostre mal talant?
123 E, car no ho fayts, mi fayts esser duptant,
124 que siats en pecat mortal, tam mal estant;
125 per que siats indigne a far res ben estant;
126 car Deus no·s vol servir per nuyl home en pecant.
127 E, si no ve a fi so que desirats tant,
128 no es culpa d’aquels d’on vos anats clamant;
129 car Deus no vol que vostre fayt vaia en avant,
130 si estats en pecat; car de be tant ni quant
131 no pot, hom pecador, d’el esser comensant;
132 car lo be e·l pecat en res no son semblant.
133 —N’ermita, no m’escus que no aja pecat
134 mortalment, mantes vets, d’on me son confessat;
135 mas, depus que Jhesu Crist a mi·s fo revelat
136 en la crots, segons que damont vos he contat,
137 e en la sua amor mon voler confermat,
138 no peque, a scient, en nuyl mortal pecat.
139 Mas poria esser que per so qui ’s passat,
140 cant era ser [cech] del mon, amant sa vanitat,
141 no sia per Jhesu en far be ajudat;
142 empero, si no u era, tort faria e pecat
143 si no m’ajudava, depus que l’ac amat
144 e, per la sua amor, lo mon desemparat.
145 —Ramon, hom necgligent no sab be procurar;
146 e esta necgligent, car molt no vol membrar
147 so que enten acabar. Per que mi fas duptar
148 que lo public negoci que tu vols acabar,
149 ab los molts grans seynors, qui no·t voilen ajudar,
150 no·s perda per so car molt no lo vols amar;
151 car ab pauca amor gran fayt no·s pot menar;
152 e, si es pereos, de tu·t deus rancurar,
153 ni de ton falliment no deus altr’encolpar,
154 ni tu, estant ocios, no·t deus desconortar
155 per altre, mas per tu qui no·t vols esforsar
156 en far tot ton poder con Deus pusques honrar.
157 —N’ermita, vos vejats si eu son ocios
158 en tractar public be de justs e pecados,
159 car muyller n’ay lexada, fils e possessios
160 e .xxx. ans n’ay estat en trebayl e langos,
161 e .v. vets a la cort ab mies messions
162 n’ay estat, e encara a los Preicadors
163 a .iij. capitols generals, e a los Menos
164 altres tres generale capitols; e, si vos
165 sabiets que n’ay dit a reys e a seynors,
166 ni con ay trebayllat, no seriets duptos
167 en mì que sia estat en est fayt pereos,
168 ans n’auriets pietat, si sots hom piados.
169 —Ramon, tot hom qui vol adur a compliment
170 negu fayt que sia de molt gran estament,
171 cove que·l sapia tractar discretament;
172 mas, si vos no sots home discret ni entenent
173 segons lo fayt, si·n fayts rancurament,
174 rancurat vos a tort e sots ne reprendent
175 d’aquels qui son discrets, e qui fan saviament
176 so qui a fayt bo·s cove, e a l’exausament
177 de la fe cristiana. Per que us conseyl breument
178 que estiats consolat en vostre defalliment,
179 consirant que no sots a lo fayt convinent,
180 e estats emfre vos humil e pacient.
181 —N’eremita, eu no so de tal discrecio
182 c’a fayt tan cabalos abastas ma rao;
183 e si eu, ignorant, vas el fas fallio
184 per sofrayta d’entendre e car discret no so,
185 segons que·l fayt es gran, per so vuyl compayno
186 qui·l m’ajut a complir; mas no·m vai pauc ni pro
187 requerir compaynia, ans son sol a bando;
188 e, can los guart en la cara e·ls vuyl dir ma raso,
189 no·m volen escoltar, ans dient que fat so
190 los de mes, per so car los die aytal sermo.
191 Empero al judici parra qui ha discrecio,
192 e qui de sos peccats atrobara perdo.
193 —Ramon, home avar can vol negu fayt far,
194 no que volria no ho sab acabar.
195 On, si vos sots avar e no volets donar
196 del vostre, per so que Deus poguessets honrar,
197 de vostra cobeitat vos deuriets clamar
198 car ella vos enpatxa el bo fayt procurar;
199 o, si dar no podets, paupertat pot estar
200 contra vostre negoci, e deuriets pensar
201 que·ls seynors mays s’aclinen, per donar que preycar,
202 a los precs que hom los fa. Per que us vuyl conseyllar
203 que, si donar podets, pensats tost de l’anar;
204 car per donar porets tota res acabar.
205 —N’ermita, certs siats que anc mays cobeytat,
206 de deners ni d’onors a mon coratge plac,
207 e en aquest negoci de mon patrimonat
208 ay tota ora despes e n’ay tant larguejat,
209 que li meu infant n’estan en paupertat;
210 per que de avaricia no·m tem esser reptat;
211 ni donar eu no pusc a los homens de grat,
212 car no so home ric ni seynor de ciutat;
213 per que de so d’on m’encolpats, m’ajats escusat;
214 ans si eu fos seynor d’enperi o regnat,
215 tant del meu hi donara tro que fos acabat:
216 mas home qui pauc dona no es be escoltat.
217 —Ramon, vana gloria si fa a hom amar,
218 per so que hom fassa de si les gens parlar,
219 diens de hom lausor, per so que·ls sia car,
220 e que l’amen e l’honren en sovin nomenar.
221 On, si vos trebayllats per vos meteyx lausar,
222 erguyl e vana gloria vos fan tant menysprear
223 a cels ab qui volets vostre fayt acabar,
224 que no us deynon veer ni us volen escoltar;
225 car nuyl fayt tan honrat, vil hom no deu menar,
226 e tot hom es vil qui estiy en pecar
227 e qui mays que no·s tayn se vuylla far honrar.
228 Per que de vostre tort no vuyllats altr’encolpar.
229 —N’eremita, eu no say per qual entencio
230 avets de mi tanta mala cogitacio;
231 car ans deu hom aver bona presumpcio
232 de hom que no coneyx, que mala opinio.
233 E com no vos pensats que’a fayt qui·s tam bo
234 se pusca tot donar home qui pauc ni pro
235 no vayla en lo fayt? Car si eu tot mal so,
236 segons que ho requer natura e, raso,
237 tractara lo contrari; e, si Deus me perdo,
238 anc mays en mon coratge entencio no fo
239 que per aver lausor parlas d’aytal sermo;
240 car en hom pecador nuyl laus pot esser bo.
241 —Ramon, per aventura vos no sots conegut,
242 e per so podets esser en lo fayt desebut;
243 car nuyl tresor qui sia en terra escondut
244 no·s cove que sia desirat ni volgut.
245 Oh, si vostre saber no es apersebut,
246 co us pensats que per so ne siats creegut?
247 mas mostrats so que sabets, per so que vos ajut
248 vostra Art e saber; car hom desconegut
249 no ha, per ignorancia, honrament ni vertut.
250 E si vos, mon amic, amats de homens salut
251 e de Deu honrament, e que no sia perdut
252 vostre saber, fayts tant que sia conegut.
253 —N’ermita, co us pensats qu’eu tal saber celas,
254 ab lo qual home nostra fe en provas
255 a los homens errats, per so que los salvas
256 Deus, lo qual tant desir que tot home l’amas?
257 ans siats segur que de mostrar en son las.
258 Mas si hom en mos libres fortment estudias,
259 e que per altre saber en res no·ls oblidas,
260 jo·n fora conegut; mas com gat qui passas
261 tost per brases los ligen: per que ab els no fas
262 quax res de mon negoci; mas, si fos qui·ls membras,
263 e qui los enteses, e que en els no dubtas,
264 hom pogra per mos libres posar lo mon en bon cas.
265 —Ramon, tot so que dic fas per vos conortar;
266 mas, pus no us volets abstenir de plorar,
267 pora esser que me·n vuylla enujar.
268 Empero escoltats, e vejats si·s pot far
269 so que vos demanats al papa; car no par
270 que sia possibol la nostra fe provar,
271 ni que home pusca tals homens atrobar
272 qui si mateyxs se donen a marturiar
273 a los mals sarrains, per els a preicar.
274 On, per so vos, amic, no us devets maraveyllar,
275 si·l papa e·ls cardenals no us volen atorgar
276 so que les demanats, pus que no·s pusca far.
277 —N’ermita, si la fe hom no pogues provar,
278 doncs los crestians Deus no pogra encolpar
279 si a los infeels no la volon mostrar,
280 e·ls infeels se pogren per dret de Deu clamar,
281 car major veritat no lex’argumentar,
282 per so que l’enteniment ajut a nostre amar,
283 com mays am trinitat e de Deu encarnar,
284 e a la falsetat mays pusca contrastar.
285 Escrit ay lo Passatge on ay mostrat tot clar,
286 com lo sant Sepulcre. se pusca recobrar,
287 e com hom atrob homens qui vajen preicar
288 la fe, sens paor de mort, e qui ho sabion far.
289 —Ramon, si hom pogues demostrar nostra fe,
290 hom perdria merit; e, per so, no·s cove
291 que·s pusca demostrar, pus que se·n perdes be;
292 car en perdre lo be, fora lo mal, de se,
293 causa al demostrar, qui contra·l merit ve,
294 lo qual hom ha per creure veritat, que no·s ve
295 per forsa d’argument, mas solament per fe.
296 Encara, que l’entendre huma gens no conte
297 tota la veritat de Deu, qui infinida·s mante
298 tant, que causa finida tota ella no te.
299 Per que vostra raso no par que valla re
300 e car no us consolats, fayts so que descove.
301 —N’ermita, si hom fos a si meteyx creat,
302 so qu’entenets provar contengre veritat;
303 mas, car Deus crea home, per so que·n sia honrat,
304 qui es pus noble fi e ha mays de altetat
305 que la fi que hom ha en esser gloriejat,
306 no val vostra rao; e ’s ja damunt provat,
307 que la fe·s pot provar, si be n’avets membrat;
308 e, si be·s pot provar, no·s segueyx que creat
309 contengua e comprena tot lo ens increat,
310 mas que n’enten aytant, com a el se n’es dat,
311 per so que hom aja plena de Deu sa volentat,
312 son membrar e entendre, poder e bontat.
313 —Ramon, com vos pensats que hom, per preicar,
314 pusca los sarrains adur a batejar,
315 car segons que Mafumet ha volgut ordenar
316 que aquel qui·n diu mal no pusca escapar,
317 e que ses raons hom no vuylla escoltar?
318 Per que a mi no par utilitat l’anar.
319 Encara, que home no sabria parlar
320 lenguatge arabesc; mas per enterpretar
321 no poria per res ab els molt enansar;
322 e si·l lenguatge ’pren, pora y trop trigar.
323 Per que [a] vos consel que anets Deu preguar,
324 e ’n una alta montanya ab mi Deu contemplar.
325 —N’ermita, ·ls sarrains son en tal estament,
326 que aquels qui son savis, per forsa d’argument
327 no creen en Mafumet; ans tenen a nient
328 l’Alcora, per so car no visc honestament.
329 Per que aquels venrien tost a convertiment,
330 si hom ab els estava en gran disputament,
331 e la fe los mostrava per forsa d’argument,
332 e aquels convertits, convertrien la gent;
333 e ’n apendre lur lenguatge hora no esta longament,
334 ni no cal c’om blastom Mafumet mantinent.
335 E qui fa so que pot, lo sant Spirament
336 fa so que a el cove, donant lo compliment.
337 —Ramon, cant Deus volra que·l mon sia convertit,
338 adoncs dara los lenguages, per lo Sant Espirit,
339 e convertira lo mon, segons que avets ausit
340 de Crist e dels apostols, d’on es fayt mant escrit;
341 e aquel convertiment sera per tot lo mon sentit
342 tant, que ’n .j. ovili seran li hom unit,
343 lo qual mays no sera en est mon departit;
344 e aquel sera nostre e per Deu estabilit,
345 e ja mays nuyl pecat no sera consentit;
346 e car en aquest temps cascu hom ha fallit
347 tam fortment, que no vol que sia exibit
348 Deus a far en el miracles, pus que tant l’an aunit.
349 —N’ermita, en tots temps ama Deus veritat,
350 e vol esser per home conegut e amat;
351 e, per so, en tots temps ha home libertat
352 en far be e no mal; e seria forsat,
353 si, en est temps en qui som, no avia potestat
354 en tractar honrament a Deu, e caritat
355 a son proxme aver. Per qu’eu no son pagat
356 de so que dit avets: e avets gran pecat
357 en so que affermats, que tot hom es ligat,
358 e ’n est temps hom no pot convertir li errat,
359 ni per Deu no pot esser a sa honor ajudat.
360 Per que ’n lo vostre parlar estag desconsolat.
361 —Ramon, molt meyllor sen es qui sab retenir
362 so que ha guasaynat, que anar convertir
363 los sarrains malvats, con no volen ausir;
364 per c’a los crestians deu hom tant de be dir
365 de Deu, en preicant, que·ls fassa Deu servir.
366 Encara, c’om no sab si be se pot seguir
367 d’anar als sarrains; car poria y fallir,
368 en tant que hom volguessen destruir;
369 e so que mays es, que no porien esdevenir
370 nuyl temps bons cristians, car no·s poden partir
371 de so que an acostumat. Per que us plassa jaquir
372 vostra ira, e mudats alor vostre desir.
373 —N’ermita, si fossen pauc li preicador,
374 e li clergue seglar e li frare menor,
375 e ’ncara li monge, tant abat e prior,
376 so que vos en deits fora conseyl meyllor.
377 Mas car en nostra fe ha mant hom de valor,
378 qui desiren morir per far a Deu honor,
379 e qui poden abastar e a nos e a lor,
380 per so ay desplaer; car cels qui son major
381 no fan so que deven en dar de Deu lausor.
382 E si·ls payres convertits no an a la fe amor,
383 auran ho lurs infants. E deits gran follor,
384 car nul hom no pert, si mor per son creador.
385 —Ramon, segons que aug dir, mant hom es anat
386 preicar als tartres e pauc an enansat,
387 e ’ncara als sarrains: d’on son maraveyllat
388 can axi estats forts en vostra volentat;
389 car de tot fayt on hom se sia fadigat,
390 e majorment con tantes vets l’aja ’ssajat,
391 se deu tot hom partir, pus que sia ’ssenat,
392 e, si no se·n parteyx, fa se·n tenir per fat.
393 Per que us conseyl, germa, que ajats pietat
394 de vostre cors meteyx, que tant avets ujat,
395 e estats en un loc on sia reposat,
396 e de vostres dampnatges estiats consolat.
397 —N’ermita, cel qui vol molt servir e honrar
398 son bon seynor, no se’n deu per nuylla re laxar,
399 ni d’el a servir no·s deuria enujar.
400 E, car en vostre cor ha fretura d’amar,
401 no sabets vos meteyx ni altre conseyllar;
402 car, si hom en un temps no pot son fayt acabar,
403 pora l’acabar en altre, si ho sab be menar:
404 e qui bon fayt comensa no l’a a comensar,
405 e si·ls primers fan pauc, los altres poran molt far.
406 Per que us prec per merse que·m lexassets estar;
407 car no·m par que ab vos pogues res guasaynar,
408 ans on mays me diets, mays me fayts entristar.
409 Ramon s’enfelloni, e no volia ausir
410 l’ermita, qui·l pregava con se degues jaquir
411 de l[o] dol que menava, e comensa a dir:
412 «Senyor Deus glorios! Ha al mon tal martir
413 com aquest que sostenc, con tu no pusc servir?
414 Car no ay qui m’ajut, com pusca romanir
415 esta Art que m’as dada, d’on tant de be·s pot seguir,
416 la qual tem que sia perduda, apres lo meu fenìr;
417 car nuyl hom no la sab be segons mon albir,
418 ni eu no pusc forsar nuyl hom d’ella ausir.
419 A, las! Si ella·s pert, a tu que poray dir
420 qui la m’as donada per ella enantir?»
421 —Ramon, li philosof qui foren antigament,
422 d’esta Art, que tu as, no agren coneximent;
423 per que par que no sia de gran profitament;
424 e, si ella fos vera, fora en lo comensament
425 per los filosofs atrobada; car lur enteniment
426 fo pus alt que lo teu. Empero si eu ment
427 e que lajes arida de Deu, fas falliment,
428 con tems c’apres ta mort ella vingua a nient;
429 car tot so que Deus dona ve a bo compliment.
430 Encara, que·ls antics, dementre eren vivent,
431 les arts que fayen no agren exalsament,
432 enans son exalsades per li altre conseqüent.
433 Consolar se volc Ramon, empero fello fo,
434 can ausi que l’ermita avia opinio
435 que li fìlosof antic, en los quals fe no fo,
436 sien estats comensament de tot so qui es bo
437 a conexer Deu, trinitat, e encarnacio;
438 car nuyl filosof antic no ac opinio
439 que en Deu fos trinitat, ni ab hom unio,
440 ni la obra que Deus ha en si per produccio
441 no ama ni conec. E, dons, per qual raso
442 li fllosof antic agren mays de visio
443 en lur enteniment, que aquels c’apres so,
444 qui an lig e creensa, e esperen resurreccio?
445 —Ramon, no pusc far res com sies consolat:
446 entin esta raso e no sies irat:
447 en que n’es Deus si lo mon no es en bo estat?
448 car no leva ni baxa a el quant es creat,
449 con sia en si complit, e no aja necessitat
450 de nuylla creatura: d’on deus esser paguat
451 del compliment que Deus ha en si per sa bontat.
452 E tu, fol, estas trist, quax si Deus fos mirvat
453 per lo mal estament en que·l mon as trobat.
454 Fol! Com no t’alegres en lo compliment de deitat,
455 e que gits a no cura tot so qui es creat,
456 per so que a ton cor abast Deus no mermat?
457 —N’ermita, mal me fa lo vostre consolar:
458 per que aquel punt fo fort on vos pusc atrobar;
459 e, si no fos qu’eu tem vergoyna e mal estar,
460 de uy mays en avant ab vos no volgra parlar.
461 E, doncs, com podets dir que·m pusca consolar
462 en veer Deus aunir, no servir, ni menbrar,
463 ni conexer, ni amar? E si be pot bastar
464 Deu, per si mateys, a mon cor per amar,
465 no m’abasta, car no·l vey molt fortment honrar;
466 e car, per tan vils causes, lo veyg tan menysprear,
467 estayg en desconort, e no·m pusc alegrar;
468 mas en so que Deus es estag en confortar.
469 —Ramon, Deus tot quant fa, tot ho fa justament,
470 e, si met en infern li malvat discreent,
471 no devets per tot so aver desconsolament;
472 e, car vos sots irat car Deus fa jutjament,
473 es vostra ira pecat, e fallits malament
474 contra Deu, e amats aquels qui falsament
475 creon contra Deu e estan desobedient.
476 E, si en vos fos bo e leyal amament,
477 vos forets molt pagat; car Deus dona turment
478 a cels qui tot dia fan ves el falliment;
479 car home qui be am no fa rancurament
480 de so que fa l’amat, pus que u fa dretamet.
481 —N’ermita, eu no·m duyl per so que fa·l Senyor,
482 ans en tot so que fa lo lou e lo aor;
483 mas, per so cal volria c’om li fees honor,
484 e que sobre quant es hom li agues amor,
485 me duyl e mi complanc, e estag en tristor;
486 e car vos no sabets d’on ve ma greu dolor,
487 no·m sabets conortar ni donar nuyl secor.
488 Per que ’s bo que·m lexets estar en ira e plor,
489 e aprenets com siats millor consolador,
490 car molt pauc en sabets; e ja li peccador
491 per vos mays no valran, car no avets, vas lor,
492 caritat, com Deus sia d[e] els perdonador.
493 —Ramon, per so car am que en guag estiats,
494 e que ira ne dolor en uylla re ajats,
495 vos vuyl [a]consolar, e prec vos que aujats:
496 Deus sofer que lo mon sia axi malvats,
497 per so que mils pusca perdonar a tots lats;
498 car, on mays el perdona, mays ha de pietats,
499 e mays li·n cove grat. Per que segur siats
500 que Deus ha a son poble tan alta caritats,
501 que quax tots los homens del mon seran salvats;
502 car, si mays non eron los salvats que·ls dampnats,
503 la sua merse seria sens gran caritats:
504 per que ’n la gran merce de Deu siats consolats.
505 —N’ermita, tot dia·m tenits en parlament,
506 e no·m lexats membrar mon angoxos turment,
507 e fayts ho per ço que git a ublidament
508 l’ira e·l desconort d’on me ve languiment;
509 mas res no acabats, e fayts avocament
510 mays de gran pietat, que de gran jutjament.
511 Per que ’n ayso errats, car en Deu egalment
512 estan jutjar e perdonar, segons ordenament
513 de les sues vertuts; car nulla no consent
514 que ’n la sua justicia sia nuyl minvament;
515 per que·n deu peccador aver gran espavent.
516 Per que eu no plor mas car no ha Deus honrament
517 —Ramon, aquels homens qui son predestinat,
518 cove, per fina forsa, que els sien salvát;
519 car, si no ho eren, pori’esser mudat
520 lo saber que Deus ha, en contrarietat;
521 lo qual mundament no esta en possibilitat,
522 car, si estar hi podia, no seria acabat
523 lo saber que Deus ha, ans seria mermat;
524 e, car esta complit, siats, doncs, consolat
525 en lo seu compliment contra·l qual fayts pecat,
526 en quant no us conortats en so qui ’s ja jutjat
527 e, per la volentat de Deu, en axi autrejat
528 com ho sab son saber e u fa ver veritat.
529 —N’ermita, si vos fossets home qui fos letrat,
530 mils sabriets parlar d’ome predestinat,
531 e no agrets en oblit de Deu sa libertat,
532 la qual ha en si meteyx e en quant ha creat,
533 per la qual a home ha dada libertat
534 con lo vuylla molt servir, sens que no sia forsat,
535 con Deus sia tan bo que·s deu servir de grat;
536 lo qual servir no pot si, de necessitat,
537 per hom predestinat fos servit e amat,
538 e fora hom salvat sens que no fora jutjat;
539 car judici no pot esser senes libertat,
540 ni libertat no costreyn precis ni predestinat.
541 —Ramon, si en vos fos molt gran speransa,
542 si tot lo mon esta en molt greu balansa,
543 del seu mal estament no agrets malenansa;
544 car Deus, qui es tot ple de gran pietansa,
545 aportara lo mon, en breu, en bonansa
546 tan gran, que cascu home n’aura alegransa.
547 E c’ayso sia ver ajats hi fiansa,
548 per so car Deus dona a home comensansa
549 ab merse e bontat, qui an sa semblansa;
550 e, si vos per ayso no lexáts tristansa,
551 no aurets en bontat ni merse, confiansa,
552 e serets contra Deus e la sua amistansa.
553 —N’ermita, ans que·l mon sia en bo estament,
554 sera fayt a Deu molt vituperament.
555 Encara, que no veyg far nuyl cadenament
556 con lo temps sia prop; car so que en cort present
557 el papa e·ls cardenals no ho prenon mantinent,
558 ans ho van alongan; per que n’ay marriment
559 tant, que no pusc aver negu consolament;
560 car so qu’eu los present mostra, tot clarament,
561 l’ordenament del mon, qui·s pot far en breument,
562 e no u tenen a re, ans se·n fan gabament,
563 con si u fes home fat qui parlas follament;
564 per que d’aytals homens ay desperáment.
565 Consira l’eremita si per res poria
566 aconortar Ramon, qui tan fort playnia;
567 e dix a Ramon que sancta Maria,
568 e que, ab ella, cascuna gerarchia
569 dels angels pregavon, e de nuyt e de dia,
570 a Jhesu Crist, son fil, que per merse li sia
571 que ’n breu donas al mon ordenament e via,
572 en el onrar, servir. Per que aso us deuria
573 consolar, Ramon; car Crist toda via
574 fa so d’on es pregat per sa mayre pia,
575 per los angels e·ls sants; per que en ayso siau
576 trastot vostre conort, e gaug en nos estia.
577 N’ermita, can consir que la dona de amor,
578 dona de valor, de just e pecador,
579 e cascu dels sants pregon nostre Seynor
580 con tot lo mon fassa a Jhesu Crist honor,
581 e veyg , que lo mon li fa tan gran desonor,
582 adones cuyt morir d’ira e dolor;
583 car tant son indigne li malvat peccador,
584 que Deus no·s soste que negu prec per lor;
585 e en axi lo mon roman en sa error
586 e quax no es qui de Deu vuylla donar lausor,
587 ans lausa si meteyx, son fil e son austor.
588 E, doncs, qui deuria aver gaug, mas tristor?
589 —Ramon, a mi no par siats hom pacient,
590 per so car per re no volets consolament.
591 E com no membrats Job, qui ac tant perdiment
592 e qui en sa persona suffri tant de turment,
593 e esdevene si paubre que no ac nient?
594 Empero consola’s, e vos per re vivent
595 No us volets consolar, e estats sanament,
596 e, avets eretat, deners e vestiment,
597 infants e d’altres causes d’on hom ha paguament;
598 e cor a Deu no plau home impacient,
599 no soste que per vos vengua a compliment;
600 lo seu fayt que menats, ni aja honrament.
601 —N’ermita, no es molt si hom es consolat
602 en perdre infants, diners e eretat,
603 e en estar malaute, pus c’a Deus ve de grat.
604 Mas, qui·s pot consolar que Deus sia ublidat,
605 menyspreat, blastomat, e tam fort ignorat,
606 com de tot so sia Deus fortment despagat?
607 Encara, que no sabets com eu soy menyspreat
608 per Deu, tantas vets maldit e blastomat,
609 e en peril de mort, e per barba tirat,
610 e per vertut de Deu pacient son estat;
611 mas que Deus en lo mon sia tam pauc honrat,
612 no es hom en lo mon qui me·n fees conortat.
613 —Ramon, segons que.m par, tu fas tot ton poder
614 con Deus per tot lo mon honor pogues aver;
615 per que Deus te·n deu aytant de grat aver,
616 con si·l fayt se complia. Per que·t deura valer
617 ayso a consolar e ton dol remaner;
618 car merit n’as mol gran, e pots n’aver esper
619 de molt gran guasardo e gita noxaler
620 lo falliment dels altres c’a Deu fan desplaer,
621 e alegra te·n tu e en ton captener,
622 e no sies trop forts en so que vols aver,
623 ni per so car fos altres no fan a ton voler;
624 e a tu abast Deus per amar e temer.
625 —N’ermita, no es hom creat principalment
626 per so que aja gran gloriejament:
627 ans ho es per tal que Deus aja gran honrament
628 en lo mon per son poble. Per qu’eu no son jausent
629 si ay gran guasardo, ni no estayg dolent
630 si n’ay pauc, car no es d’ayso mon comensament;
631 ans es tota ma ira, mon dol, mon marriment,
632 car no es en lo mon fayt un tal ordenament
633 con Deus fos honrat, amat, per tota gent,
634 e que tot hom fos en via de salvament.
635 E, car vos me volets dar consolament
636 de so d’on no·s pot dar, parlats me per nient.
637 —Ramon, qual es, lo fayt, que vos tant desirats,
638 per lo qual en lo mon fos Deus tant fort honrats?
639 car poria esser que ’n lo fayt no siats,
640 e c’altre sia lo fayt, que vos no procurats,
641 per lo qual lo mon sia a bona fi menats;
642 car, si altre es lo fayt, per nient trebaylats,
643 e poriets trebaylar, si mil ans viviats,
644 que ja vos no venriets a so que volriats;
645 car hom no pot complir fayt on es desviats.
646 Per que us prec que lo fayt clarament me digats,
647 e que amdos vejam si·l fayt, on vos estats,
648 es aquel per que Deus pot esser mays amats.
649 —N’ermita, la manera con Deus fos mays amat,
650 ja la vos ay contada, si be u avets membrat:
651 so es, que·l papa agues mant home letrat,
652 qui desiras per Jhesu esser marturiat,
653 per so que per tot lo mon fos entes e honrat;
654 e que cascu lenguatge fos mostrat,
655 segons que a Miramar ha estat ordenat,
656 e aja·n conciencia qui ho ha afollat!
657 encara, c’al passatge fos lo dee donat
658 de tot quant posseexen li clergue e·l prelat;
659 e c’aso tant duras, tro que fos conquistat
660 lo Sepulcre. E d’ayso libre n’ay ordenat.
661 N’ermita, encara es altre ordenament
662 lo qual seria al passatge gran anantament,
663 e a destruir la error de la gent:
664 que lo papa fees que a reuniment
665 venguesson los scismatics, per desputament,
666 del qual desputar avena fayt traetament;
667 e·ls scismatics cobrats, qui son mant hom vivent,
668 no es qui pogues contrastar malament
669 a l’Esgleya, per ferre ni per nuyl argument;
670 e que del Temple e l’Espital fos fayt un uniment,
671 e que lur major fos rey del sant Muniment;
672 per que a honrar Deus no say pus alt tractament.
673 Consira l’ermita si Ramon deya veritat,
674 e emfre si meteyx estec molt apensat,
675 e no poc atrobar pus profitos tractat
676 que cel que diu Ramon; d’on li pres pietat,
677 e penedi’s molt fort con tant l’ac trebayllat,
678 e volc esser ab Ramon trist e desconsolat,
679 e pregava Ramon que li fos perdonat,
680 en plorant, suspirant, e dix: «A, veritat,
681 devocio, caritat! E vas on es anat
682 lo grat que a Deu deuria esser donat?»
683 Can Ramon viu l’ermita c’ab el s’era ’cordat,
684 adoncs lo va baysar: ensems an molt plorat.
685 —Ramon, dix l’ermita, com poriem mover
686 lo papa e·ls cardenals, e lo fayt obtener?
687 car en tan noble fayt vuyl tots temps remaner,
688 e a el a tractar vuyl far tot mon poder
689 car fayt es on lo mon pora molt mays valer;
690 e car eu ans no·l vi, ay ne molt gran desplaer,
691 car, si eu ans lo vis, res no·m pogra tener
692 qu’eu no apreses arabesc e lo vostre saber,
693 per anar als sarrains e la fe mantener,
694 senes paor de mort, e gran plaer aver
695 en morir per Jhesu honrar e car tener,
696 car mays val per el morir que per si vida aver.
697 —N’ermita, eu son las d’aquest fayt a menar
698 en la cort, pus no y puys nulla re acabar;
699 e, si vos voliats en la cort procurar
700 aquest fayt de Jhesu e vostre poder far
701 en la cort longament, be puria estar
702 que·l fayt vengues a fi si us volien escoltar
703 lo papa e·ls cardenals; si no, que quax juglar
704 vos feyesets en la cort, e los .C. noms cantar,
705 los quals ay fayts de Deu e posat en rimar,
706 per ço que·ls hi cantas e parlas sens duptar;
707 mas no u ay de conseyl, per so que meynsprear
708 no fassa los meus libres, que Deus m’a fayts trobar.
709 —Ramon, s’eu en la cort estayg, vos, on irets?
710 Ni per que ab mi en la cort no procurarets
711 lo fayt de Jhesu Crist, pus que mogut l’avets?
712 ni si hom vos escarneyx, e vos en que·n serets?
713 Vos manats a mi far so que far no volets;
714 per que·m par que ’n est fayt ni ’n altre no valets.
715 Mas anem a la cort, e en res no dubtets,
716 e no siats d’aquels qui dion: «Seynors, fets
717 so», que els no farien. Per que d’aso devets
718 esser envergoynit, e scusa no avets,
719 ans fayts ypocrisia, de qui pecat avets,
720 e·l be que avets fayt per vergoyna perdets.
721 —N’ermita, eu prepos als sarrains tornar,
722 per so que a la fe los pusca aportar;
723 on vayg sens paor de mort, que fa pus greu portar,
724 que vergoyna sofrir per Jhesu Crist honrar,
725 la qual en res no tem, ans la deu hom amar.
726 Mas per so que ma Art no fassa meynsprear
727 en tenir la manera que tenon li juglar,
728 e ’ncara, que ’n altre loc creu mays de be far,
729 per que no prepos ara a cort retornar.
730 E, car vos tan forment me volets encolpar,
731 pot esser que u fassats per vos a escusar
732 a venir a la cort; per que u lexem estar.
733 Penedi’s l’ermita car ac Ramon repres,
734 e dix li, que per so que ab el en cort stegues,
735 l’habia tan fortment en axi escomes.
736 Ramon, dix l’ermita, dos ans, prepos, o tres
737 a estar en la cort, sotsposat que no res
738 hi fassa; mas, apres, prepos que eu tengues,
739 per lo mon sa e lla, a prelats e marques
740 religioses e reys, e fer so que pogues
741 en menar aquest fayt que m’avets escomes.
742 Mas volgra que ’n mon loc altre en cort estegues,
743 e que en axi, un tal cercle se·n fees,
744 tro que aquest fayt en la cort se preses.
745 —N’ermita, dix Ramon, be avets consirat,
746 car per aytal cercle pot esser acabat
747 lo fayt, qui es tam bo a crestianitat.
748 E digats sa e la, a rey e a prelat,
749 que si·l fayt tost no·s pren, que ja es ordenat
750 per sarrains, que·ls tartres a el sion girat,
751 e ja n’an convertits una gran quantitat;
752 e·ls tartres, convertits en sarrainitat,
753 leu poran destruir quax tota cristianitat,
754 en tant, que no sera cristia qui aja regnat,
755 ni negu prelat aura caval sejornat.
756 Vejats, doncs, n’ermita, lo mon a que ’s tornat.
757 —Ramon, dix l’ermita, fort volria saber
758 per qual rao Deus se pot en axi captener
759 del mon, qui es seu, e·l git’a non chaler,
760 ni la sua bontat, com ho pot sostener
761 que tans peccadors vajen en infern mal aver.
762 Per que us prec, Ramon, que me·n digats vostre saber;
763 car on mays me·n direts, mays en sabray retrer,
764 e lo fayt que·m liurats mils poray mantener.
765 Car, pus que·l mon fo fayt tro ara, a mon parer,
766 si es un home salvat, mil ne son en doler
767 en infern per tost temps. E asso, co·s pot fer
768 que l’Esgleya ni hom no hi fa son poder?
769 —N’ermita, ja us ay dit, si be vos pot membrar,
770 que Deus mays. crea hom per si servir e honrar,
771 que per so que hom agues gloriejar.
772 E, car hom no esta en la fi de crear,
773 en quant mays desira a si meteyx procurar
774 salvacio, que a Deu honor e be estar,
775 per ayso aytal home no pot en gracia estar,
776 ans esta en pecat assis en l’abissar.
777 Per que lo mon se pert, e no·s vol despertar,
778 e jens no·m maravel si Deus no·l vol amar,
779 ni si lexa·l demoni en lo mon tant mal far,
780 per so que del tort que pren se pusca fort venjar.
781 L’ermita e Ramon preseren cumiat,
782 e amdos, en ploran, se son baysat e abrasat,
783 e cascu dix a l’altre c’a Deu fos comanat
784 e en oracio l’u per l’autre menbrat.
785 Al partir se sguardaren ab molt gran caritat,
786 pietat e dolor, cascu ajenollat,
787 e cascu senya l’altre e ac agraciat.
788 La un se parti de l’altre ab mant suspir gitat,
789 car maya no preposaven que fossen assemblat
790 en est mon, mas en l’altre, si a Deu ve de grat.
791 E can cascu de l’autre se fo un petit luynat,
792 tant tost fo l’un per l’altre molt fortment desirat.
793 L’ermita remembra lo trebayl e l’afan
794 en que Ramon avia estat en mant an;
795 encara, que·s metia en perill qui·s molt gran:
796 al cel leva sos uyls, mans juntas, ajenoyllan,
797 ab pietat e amor a Deu dix, en ploran:
798 «O, Deus humil, piados! per merse vos deman
799 c’ab vos sia Ramon, tant que·l gardets de dan.
800 A vos, Deus poderos, mon amic Ramon coman;
801 e al mon trametets homens c’ajen talan
802 a morir per vostra amor, e qui vajen mostran
803 veritat de la fe, per lo mon preican,
804 segons que Ramon ho va ja comensan».
805 Can Ramon remembra la molt gran tempestat
806 en la qual longament ac estat tabuxat,
807 e menbra l’ermita c’a ella s’era dat,
808 adoncs plora molt fort, e ac d’el pietat,
809 e dix a Jhesu Crist, mans juntas, ajenoyllat:
810 «O, vos, ver deus e hom, per qu’eu ay trebayllat
811 com per tot lo mon fossets conegut e amat!
812 Si a dretura plau que vos me n’ajats grat,
813 plasia us que l’ermita ne sia remunerat,
814 pus que s’es mes tam fort en ma societat,
815 e fayts per el complir so on ay pauc enansat,
816 e a mi ajudats enansar cristianitat».
817 Fenit es lo Desconort que Ramon ha escrit;
818 e en lo qual l’ordenament del mon ha dit
819 e en rimes posat, per so que no s’oblit;
820 car poria esser que molt home ardit
821 se meta en lo fayt, tro que sia complit
822 so que ha Ramon al papa requerit.
823 Car, si per lo papa lo fayt es stabilit
824 e que cascu de sos frayres hi ajan consentit,
825 poran esser del mon tot li mal departit,
826 e tot lo mon sera a Deu tant abellit,
827 que a la fe romana no sera contradit.
828 Aquest Desconort coman al Sant Spirit.
Ed. Josep Romeu i Figueras: Ramon Llull, Poesies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 27.
Incipitario di Ramon Llull
Indice degli autori
Rialc
sexta-feira, 10 de dezembro de 2010
Connoisseur
- Ao menos eu poderia retomar o ponto?
- Cahouet, não.
- Os indicadores, digo. Não é possível. Não compreendes a gravidade do momento? Indicativos, perdas de rendimentos, corte de pessoal - Pois não, não assim, não sempre, e não ria - e as proporções orçamentais todas em revista. Labor, mon ami, labor.
- Momentos, Cahouet, momentos...
- Pois, eu digo. Eu digo.
- Andas perdendo o tato, meu* ami. Em nossa cesta?
- Pois.
- Pois então. Está coagulando o acepipe...
Ambos cortigianos debalde. Por debate sem arbor, da engenharia diplomática, suja em vermelho. O sangue gotejava, pingava, escorria pela mesa, dos membros recortados e bebidos. A virgem da noite - estagiária do RH - fazia as honras [Noite com os gerentes, oportunidade inglória de promoção, pensava].
sábado, 4 de dezembro de 2010
O Escalpo
Toma; baila que teu muro é o fogo.
Vibra; as estrelas cobram teu rosto. Oculto.
Toma tua liberdade, furibundo, toma que teu muro é o fundo.
Larga, larga que a escuridão recobre os olhos. Daquilo que em tudo é acabado.
Toma, vã ilusão, toma, ínfimo de tudo, toma do cálice - Cale-se - amargo:
Finito é o mundo, finitas são todas as combinações, tudo que poderia ser: É. Plenamente. Plenamente em teus muros, plenamente rebelde, plenamente escravo.
Toma, indígena, come teu coração vontade, avança contra o fogo da pólvora e morte, agarra nos dentes, sangrando na carne; Ele é o mundo/ Você é o mundo.
OBS: Imagem: Jim Carson Studio
Belial (da escrita da crônica)
Na escrita de memórias em forma de trágico, conforme a letra vira caráter, e no papel, fibra, músculos, e suor, e momentos, e olhos, falares e gestos. Conforme vai se emanando - irmanando - em páginas e páginas, o mesmo e o quebradiço momento. Passado. Remembramento. Fraturado pelo contínuo trincar de novas sobre outras apreensão de sensações. No profundo ainda consiste a mesma imagem, o mesmo juízo absoluto, do indito e proibido, daquilo que não deve ser olhado, daquilo que não deve ser tocado, da derradeira cabala dos receios, do calcanhar aquílico: Sombra detrás da consciência, inimigo de dentro, expulso por vã ilusão de imagismos... Nas temidas últimas folhas.
[Olha a janela, apaga o fogo. Observa o céu como quem vê um espelho côncavo]
- Essas memórias me libertam; matando aos poucos...
quarta-feira, 1 de dezembro de 2010
Lento, animal amargo
Lento, animal amargo,
que sou, tenho sido,
amargo desde o nó de poeira e água e vento,
que nas primevas dos homens orava ao Senhor.
Amargo como esses minerais amargos,
que nas noites de aguda solidão -
Sendo única e a mesma solidão -
trepam por minha garganta,
e, como crostas silenciosas,
asfixiam, matam, ressuscitam.
Amargo como essa voz amarga
pré-natal, pré-substancial, que diz:
nossa palavra, outrora nosso caminho,
que morreu a nossa morte,
e que em todo momento redescobrimos.
Amargo desde dentro,
desde não ser,
— minha pele, minha língua —
desde a primeva vida,
anúncio, profecia.
Lento desde séculos,
remoto — nada há detrás —,
Longínquo, distante, desconhecido.
Lento, amargo animal
que sou, que tenho sido.
(Jaime Sabines)
que sou, tenho sido,
amargo desde o nó de poeira e água e vento,
que nas primevas dos homens orava ao Senhor.
Amargo como esses minerais amargos,
que nas noites de aguda solidão -
Sendo única e a mesma solidão -
trepam por minha garganta,
e, como crostas silenciosas,
asfixiam, matam, ressuscitam.
Amargo como essa voz amarga
pré-natal, pré-substancial, que diz:
nossa palavra, outrora nosso caminho,
que morreu a nossa morte,
e que em todo momento redescobrimos.
Amargo desde dentro,
desde não ser,
— minha pele, minha língua —
desde a primeva vida,
anúncio, profecia.
Lento desde séculos,
remoto — nada há detrás —,
Longínquo, distante, desconhecido.
Lento, amargo animal
que sou, que tenho sido.
(Jaime Sabines)
Assinar:
Postagens (Atom)
